Mòdul 2. Flexibilitat cognitiva: la importància dels nostres pensaments 

Un component molt important de l’experiència emocional és el pensament. La idea principal d’aquesta sessió és entendre com els nostres pensaments (i com els interpretem!) son capaços de generar i modificar les nostres emocions. 

 

L’objectiu d’aquest mòdul és facilitar la capacitat de les persones per aproximar-se a les emocions (provocant situacions i amb la interpretació que es fa dels nostres pensaments), per tal de respondre a elles de la forma més adaptativa i funcional. 

 

La primera part de la sessió es dedicarà a explicar el paper que tenen els pensaments sobre les experiències emocionals. Tot seguit, s’introduiran dos conceptes bàsics: 

 

- Patrons de pensament automàtic

- Errors del pensament

 

La segona part d’aquest mòdul és pràctica: es posaran en marxa habilitats per generar pensaments alternatius sobre l’emoció, per tal de canviar i provocar una situació nova. 

 

Per tant, els objectius són: 

- Explicar la relació entre pensament i emoció

- Introduïr el concepte de pensaments automàtics

- Identificar els errors del pensament.

- Incrementar la flexibilitat cognitiva. 

 

La importància dels pensaments

 

Com pensam, com interpretam el que pensam és determinant després per experimentar determinades emocions. 


 

Dinàmica 1

Primer de tot: algú pot posar un exemple d’alguna situació en la que els seus pensaments influeixin en com us heu sentit?


 

Vivència -> Modelar consciència emocional -> acceptar sentiments -> Validar reacció emocional

Per suposat que ens sentiriem de “X” forma si interpretem la situació d’aquesta manera. És normal sentir-se “X” si “Z” és cert. 

 

Posam un exemple: anam pel carrer i ens creuem amb un vell amic de la feina. El saludem i no ens contesta. Hi ha diverses alternatives de pensament. 

 

A. No ens ha volgut saludar, ens ha ignorat. 

B.No ens ha vist. Segurament estava despistat. 

 

Depenent del nostre pensament i la interpretació que fem de la situació, es generarà una emoció o una altra en relació al que hem pensat.

 

Un cop s’ha entès la relació que tenen els pensaments amb les emocions, hem d’entendre la seva bidireccionalitat. Això vol dir que, moltes vegades les emocions que sentim poden conduir a un tipus d’interpretació o una altra. 

 

És a dir: si estem tristos és més fàcil que interpretem negativament una situació determinada.

Si hem tingut un mal dia, o ens han fet enfadar, les interpretacions que farem de les situacions i els pensaments que tindrem aniran més en relació amb com ens sentim. 

 

Per exemple, en la situació anterior: imaginem que abans de veure l’antic company de feina ens telefonen de l’Institut per donar-nos una mala notícia, com per exemple, que des de direcció volen convocar una reunió de departament perquè consideren que s’està fent malament la feina des del punt de vista dels pares, per lo qual ens sentiriem tristos o enfadats. Si ens sentim d’aquesta forma, com interpretarem que el company no ens torni la salutació? I si haguéssim rebut una bona notícia? Per exemple, ens telefona un pare/mare per donar-nos les gràcies per tot el que hem fet pel seu fill/a? 

 

I aquí, és molt important jugar amb dos conceptes clau: 

 

- PROBABILITAT.

 

- POSSIBILITAT. 

 

Tothom que passa per una situació determinada té els mateixos pensaments? Tothom que passa per una ruptura de parella pensa el mateix i sent el mateix? No. Perquè? Nosaltres reaccionam davant les situacions, no davant els pensaments. I cada situacio ens afecta segons com pensem. I ara sí, amb aquesta reflexió, introduim el concepte de Pensaments Automàtics. 

 

2. Els Pensaments Automàtics (PA). 

 

Hi ha moltes formes d’interpretar una mateixa situació. A cada situació hi ha molts d’aspectes en els quals podem centrar-nos. Com funciona la ment humana? 

 

Podriem utilitzar la metàfora d’un filtre: la nostra ment es centra amb una sèrie d’elements de la situació i dóna un significat al context (ja que no ens podem centrar amb tot i hem de cercar la forma de ser més eficients amb els recursos que disposem). Però quins són els elements que influeixen en la nostra interpretació?

 

Dinàmica 2

L’escena Ambigua
 

A posar en comú: 

 

1. Quina ha estat la primera interpretació sobre el que està passant a la imatge?

 

2. Quins factors t’han portat a fer aquesta interpretació? Per exemple, analitzar els elements específics en els quals has centrat l’atenció: la cara d’algú?

 

3. Ara mateix generarem tres alternatives a la interpretació que hem fet abans. si la primera interpretació ha estat negativa, ara tocarà generar-ne una de positiva. És igual si no sembla tan creïble com la primera.

 

Durant aquest exercici, veurem que la primera interpretació ve determinada molt ràpidament, i que generar alternatives diferents a la primera és més complicat. 


 

3. Els errors del pensament

 

Quan nosaltres ens trobem en un moment en el qual la majoria de les interpretacions que fem son negatives, segurament estem dintre del que en psicologia anomenem error de pensament. 

 

Les experiències passades també ens ajuden a interpretar el que pot passar en un futur, i és important ser conscients que la majoria d’aquestes interpretacions que fem de forma automàtica (PA) passen sense ser conscients. No totes les interpretacions que fem basant-nos en el passat són vàlides. Què és un error del pensament? 

 

Un exemple d’error de pensament: autoavaluació de l’alumnat que fa als docents. Han sortit els resultats i es pot considerar que totes les puntuacions son positives, tot és bo menys que la majoria considera que l’exigència dels exàmens és una mica elevada. 

Davant aquesta crítica, que ben bé podria ser constructiva, tenim diverses opcions: per una banda, pensar que no som bons mestres i que per això els nostres alumnes consideren que hi ha coses que no les fem bé. D’altra banda, ser objectius i no fixar-nos directament amb la única crítica negativa i agafar la síntesi total del que ens han dit. 

Si la tendència habitual del pensament fós ignorar tota la informació positiva que ens han proporcionat i sols fixar-nos amb els comentaris negatius no seria una forma adaptativa de pensar. El fet de pensar sota els errors de pensament condiciona també les accions que es fan a posteriori i les conductes conseqüents d’allò que pensem també estaran condicionades. 

 

Si pensem, per exemple: “ mai podré fer bé del tot les avaluacions”, a l’hora de fer futurs exàmens, estarem més condicionats i segurament no ho farem de la millor forma possible. 

 

Què passa quan tenim un problema emocional? Normalment les persones que acudeixen a psicoteràpia per aquesta raó es troben en dos tipus d’errors de pensament:

 

A. Botar a les conclusions: Això passa quan la persona arriba a una conclusió (o sobreestima la probabilitat) de que passi alguna cosa negativa, tot i no tenir les evidències necessàries.

 

B. Pensar en el pitjor: preveure directament el pitjor escenari, a més de no veure’s amb la capacitat de superar-ho si es donàs el cas. 

 

El problema dels Errors del Pensament és que ens impedeixen veure altres alternatives o que ens fixem amb la totalitat del context en el qual es donen. 

Si la tendència és pensar d’aquella determinada forma, més freqüentment els raonaments seran poc adaptatius i la funcionalitat del nostre pensament serà poc acertada. Amb el temps, es mantindrà el cercle viciós entre pensament i emoció negativa, intensa i freqüent. Què podem fer per trencar amb aquesta forma de pensament? 

 

 

Dinàmica 3

Podem pensar en moments que hem processat la informació mitjançant errors de pensament?

Hi ha vegades en les quals els heurístics són adaptatius. Per exemple, el fet de no pensar totes les passes que fem cada matí abans de preparar el café amb llet, o quan anam pel carrer de camí a la feina i ens demanem a cada cantonada si és el camí encertat. Hi ha formes de pensament que a més ens ajuden a facilitar la nostra rutina, el problema és quan realment ens perjudiquen més que ajudar-nos. 


Com es pot combatre aquest model de pensament? 

Els errors de pensament són freqüents en totes les persones, però es pot aprendre a identificar-los i pensar d’una forma més racional. La capacitat d’afrontar d’una manera més adaptativa el nostre raonament és mitjançant la flexibilitat cognitiva. Què és la flexibilitat cognitiva? La Flexibilitat Cognitiva és una forma de combatre la rigidesa mental, incorporar formes de pensament que impliquen superar creences o hàbits prèviament acceptats i trencar amb les idees que es tenien abans quan apareixen noves evidències que les contradiuen. L’habilitat de la (FC) no té com objectiu eliminar els pensaments negatius, ni que ens “castiguem” per pensar d’una determinada forma. Implica fer altres interpretacions de les situacions que van apareixent i ens generen emocions.


Llavors, quin ha de ser l’objectiu?

És important entendre i posar en pràctica el concepte d’Errors de Pensament. Introduir de forma més subtil la idea de flexibilitat cognitiva (FC), la qual és útil per adquirir una perspectiva del que pensem i com ho pensem, per aprendre a detectar pensaments automàtics negatius i pensar en el nostre dia a dia d’una forma més flexible. Amb tot això començarem a avaluar de forma més realista el que ens passa i motivar-nos per afrontar millor les situacions complexes. És una forma d’incrementar la nostra seguretat davant un conflicte, ja sigui a la feina, amb la parella, a la família…



Dinàmica 4 

La Fletxa Descendent.