Mòdul 3. Oposant-nos a les conductes emocionals: entendre el rol de la conducta en el manteniment del malestar emocional.

"Llamo servidumbre a la impotencia humana para moderar y reprimir sus afectos, pues el hombre sometido a los afectos no es independiente, sino que está bajo la jurisdicción de la fortuna, cuyo poder sobre él llega hasta tal punto que a menudo se siente obligado, aun viendo lo que es mejor para él, a hacer lo que es peor"

Baruch Spinoza, Ética

Hi ha conductes que son adaptatives en alguns casos i en altres circumstàncies no ho són (fins i tot que poden contribuir en el manteniment d’un trastorn emocional). Per exemple: si anem pel carrer i de sobte veiem que ens venen a robar, la primera reacció serà de pànic i defensa. En aquest cas, un alt nivell d’activació que ens permet lluitar o escapar seria completament adaptatiu (sempre que existeixi una amenaça real que pugui resultar objectivament un dany considerable). 

D’altra banda, si no hi ha una amenaça real i la persona no està en perill, però s’activa el sistema d’alerta, aquesta reacció deixa de ser tan adaptativa. 

Les conductes emocionals són accions que realitzem per manejar emocions intenses. Cada emoció sol estar lligada a unes conductes específiques, accions que es duen a terme de forma natural com a resposta al què hem sentit. 

El seu objectiu és reduir l’ansietat de l’emoció. Tot i això, si analitzem com funcionen ens adonem que aquesta ansietat es redueix a curt termini, ja que a la llarga acaba per empitjorar la situació. 

En psicologia, comptem amb una eina fonamental per evaluar i diagnosticar casos: l’analisi funcional. Mitjançant l’anàlisi funcional es pot esbrinar les raons que mantenen una conducta determinada i perquè s’ha actuat d’aquella determinada forma. 

Dinàmica 5. Avançam les conseqüències.

Pensa en una situació en la qual hagis hagut de prendre una decisió. A o B. Anar a la muntanya o quedar a la platja. Anar a entrenar o quedar repassant la feina de demà. Cada opció té unes conseqüències i a cops, el fet d’estriar una opció enfront d’una altra fa que a curt termini l’ansietat disminueixi, però després a llarg termini no ha estat encertada.

En aquest exemple concret, seria alguna cosa com: el fet d’anar a la muntanya implica un risc, no hi heu anat mai i teniu una mica de fòbia a les altures. Aquest puig no és molt alt, però ja genera ansietat.

Tot i això, a la muntanya hi van les amigues que fa molta estona que no veieu i us fa realment ganes veure-les. Quedar a la platja no implica cap risc, però valida el pensament de que no serem mai capaços d’afrontar la por a les altures i l’ansietat a curt termini es reduirà però les conseqüències seran pitjors.